Els jardins tenen avui un significat cultural notable. Són espais distingits, modelats i transformats pels humans, on la vegetació és l'element de composició principal. Constitueixen un patrimoni de primer ordre a casa nostra, modelen el paisatge i contribueixen a la millora de la qualitat de vida dels seus habitants. En aquest sentit, catalogar-los, conservar-los i promocionar-los són tres prioritats imprescindibles.
És precisament amb aquesta finalitat que l’Observatori del Paisatge de Catalunya acaba de crear el dossier digital Jardins, consultable en català, castellà, anglès i francès, amb l’objectiu de fer més proper un patrimoni sovint poc conegut i valorat.
El dossier recull, classifica i ordena la principal informació sobre jardins històrics i botànics de Catalunya, l'Estat espanyol i la resta del món, que es troba disponible a Internet (incloses les institucions i entitats dedicades al seu estudi i gestió), i neix amb la voluntat d’esdevenir un espai de referència sobre aquesta temàtica per a persones especialitzades i per al públic en general interessat, que anirà creixent i actualitzant-se periòdicament.
El dossier Jardins és el tercer que publica a Internet l’Observatori del Paisatge, després del dedicat als paisatges de la pedra seca i als arbres monumentals i singulars.
Desde CGT-CAT no podemos considerar el incremento salarial más que como ridículo, tras más de una década de pérdida de poder adquisitivo. No es un incremento, es una congelación. Es curioso observar que la prensa este año anuncia que nos subirán el 0,3%. En años anteriores a la subida general le incluían lo del plan de pensiones, ...
Encima, usan a los empleados públicos de ejemplo para el sector privado. Unos sindicatos que se denominan de clase venden al conjunto de los trabajadores.
En la negociación lo único que les interesó a los sindicatos es garantizar el plan de pensiones para los tres años siguientes.
¿Alguien gana?
Los trabajadores seguro que no. En cambio, los sindicatos firmantes, obtienen suculentas asignaciones directas (1.281.090 € solo por negociar, ver BOE del 8 de septiembre), y CCOO y UGT se garantizan nuevos ingresos vía comisiones del plan de pensiones. El BBVA, socio de CCOO y UGT en la gestora del plan de pensiones, también gana con este acuerdo; unos beneficios que podrán destinar a jubilar a sus directivos a los 55 años a razón de 3 millones de euros anuales. Mientras tanto, siguen dando largas a la jubilación parcial de los empleados públicos y se olvidan de la jubilación anticipada para los que están al Régimen General.
Aspectos retributivos del acuerdo Administraciónsindicatos (CCOO, UGT, CSIF)
El acuerdo incluye una subida salarial del 0,3% para el año 2010. Para los dos años siguientes se establece que se pactaran las subidas en función de la evolución de la economía, sin establecerse ningún porcentaje. Cabe reseñar, aunque no tenga que ver con el acuerdo, que esta exigua subida salarial puede convertirse en disminución con el incremento de los impuestos (IVA e IRPF).
Se establece una cláusula de revisión salarial que no es anual, puesto que la primera revisión se producirá en enero de 2012 (revisando el incremento de 2010 y 2011).
Esta cláusula no está garantizada. No está establecida por ley como la de los pensionistas y depende de la voluntad mayoritaria del parlamento que es quien aprueba los presupuestos generales del Estado. Recordemos que pasó con los presupuestos de 1997 que congelaron los sueldos cuando existía un acuerdo que garantizaba un incremento retributivo (primer gobierno Aznar).
Así como nuestra subida salarial depende del devenir de la economía, las aportaciones al plan de pensiones están pactadas para los tres años: 0,3% para el año 2010, 0,5% para el 2011 y 0,7% para el 2012. CGT-CAT entregó más de 13.000 firmas en contra del plan de Pensiones. Desde CGT-CAT seguimos reivindicando que se destine a salario lo establecido como aportaciones.
En un nuevo No Hay Derecho analizaremos todos los aspectos del acuerdo:
· Jubilación parcial: Se acuerda acordar lo que ya se acordó.
· Observatorio: Se privatizará todo lo que no se delimité.
· OEP: amortización masiva de puestos de trabajo estable y precarización.
· Negociación Colectiva: nueva vuelta de tuerca a la centralización y burocratización.
Hasta ahora habíamos mantenido un silencio prudencial ante las continuas mentiras de CCOO en estos últimos 18 meses, porque sobre ellas sólo disponíamos de las explicaciones de los trabajadores/as y de los hechos y no creíamos correcto entrar en batallitas. A título de ejemplo:
- Reclamación de Cap de Colla: nos dicen afectados que CCOO les ha dicho que no tienen derecho a reclamar y que lo que hay que pedir es la categoría (asunto inviable a nivel jurídico). A los diez compañeros que reclaman con la CGT el Institut tuvo que abonarles un total de 4143 Euros
- Respecto a que la conducción de la Piaggo corresponde a la categoría de Oficial 1ª conductor; primero CCOO saca una circular malintencionada donde se da a entender que habían sido ellos los que habían ganado el juicio; posteriormente hacen firmar un papel donde les dicen a los trabajadores/as que es para reclamar. A día de hoy, ocho meses después, tras diversas quejas de afiliados/as los han vuelto a llamar para firmar la verdadera reclamación previa (lo que les va a representar a los denunciantes la perdida de como mínimo de ocho meses de atrasos). Los hechos son que a través de CGT se presentó la demanda resuelta y ahora se han presentado 23 demandas en los juzgados (pendientes de juicio) y ellos ocho meses después todavía NINGUNA.
DEMANDA JUZGADO CONDUCIÓN PIAGGO
CGT 23 demandas
CCOO “CERO” demandas
Ahora con el tema de las elecciones sindicales parciales este mes de noviembre sacan una circular muestra de su talante; llena de mentiras, medias verdades y engaños.
Algunos ejemplos de lo que dice su escrito:
* “Inspección de Trabajo da la razón a CCOO” (MIENTEN)
No es Inspección de Trabajo la que dictamina el Laudo sino un árbitro que puede ser un licenciado en derecho, un graduado social o con titulo similar. Esta vez el que nos han designado además de este pluriempleo trabaja de Inspector de Trabajo. Los árbitros electorales son designados entre CCOO y UGT por un acuerdo con Dpt. de Treball de la Generalitat y es el paso previo obligatorio ante de poder denunciar al juzgado.
* “el día 16, reunida la Mesa con los sindicatos, CCOO hace constar su disconformidad con el método de cálculo que se ha utilizado” (MIENTEN)
La primera decisión sobre el método de cálculo de la distribución de delegados los realiza la Mesa Electoral el día 13 de octubre, decisión sobre la cual CGT presenta reclamación porque para poder realizar el cálculo es necesario que el Censo sea definitivo. El día 16 la Mesa Electoral acepta la reclamación de CGT, y el resto de sindicatos no presenta ninguna por lo que ya daban por válido el sistema empleado para calcular la distribución. También se aprueba el método de calculo (con el visto bueno de CCOO) sobre el cual, como consta en el ACTA de la MESA ELECTORAL del día 16 ni hacen constar su discrepancia ni efectúan la pertinente RECLAMACIÖN PREVIA en el plazo de las 24 horas laborales siguientes a la aprobación del hecho
* “CCOO el día 20 presenta impugnación ante la Oficina Pública de Registre d’Eleccions Sindicals, el mismo día CGT presenta su impugnación” (MIENTEN)
Las impugnaciones ante la Oficina Pública de Registre d’Eleccions Sindicals son presentadas por la CGT el día 22 de octubre y por CCOO el día 23. Antes el día 19 de octubre, previo a la impugnación, CGT presenta la Reclamación Previa a la Mesa Electoral y CCOO la presenta el día 20
* “CGT presenta su impugnación, en la que pide que se niegue el derecho al voto al colegio técnico-administrativo” (MIENTEN)
La CGT plantea en su impugnación si ante unas elecciones parciales donde los dos representantes corresponden al colegio de Oficios los trabajadores del colegio de Técnico, que no le corresponde representación, también puedan votar. Impugnación en coherencia con lo que se hizo constar en el ACTA de la MESA del día 19 de octubre “No estan d’acord en que si les eleccions correspon a un col·legi electoral els membres de l’altre puguin votar”. CCOO plantea la misma impugnación a la MESA y así consta en el ACTA
* “La unidad de la plantilla, que tantas veces ha reclamado CCOO” (MIENTEN)
CCOO en su escrito utiliza la palabra UNIDAD de forma demagógica y vacía de contenido, porqué los hechos nos han demostrado que pusieron todas las trabas posibles a la huelga del 18 de junio haciendo incluso delegados suyos de ESQUIROLES. Que en la convocatoria del Comité de Empresa de las movilizaciones por la contratación de personal para el verano 2009, en la acción del 19 de agosto en el Parc de Joan Brossa y en la posterior rueda de prensa no aparecieron sus delegados. Que en la concentración en la sede IC-EUA por el desalojo de los locales del Comité, CCOO sólo apareció con dos delegados de forma testimonial...
PD.: Todas estas afirmaciones que realizamos van acompañadas en el texto del enlace a la documentación que sustenta nuestras acusaciones
De fa unes setmanes i mesos, l’explicació detallada del funcionament de diverses trames de corrupció omple els diaris, ràdios, webs i televisors. Coneixem els noms i els sobrenoms dels protagonistes, en veiem les cares, aplaudim la rapidesa d’un jutge o desaprovem la inoperància d’un altre i fem cara de no entendre res quan ens parlen de quantitats de diners tan grans que no ens caben al cap, acostumats com estem a comptar bitllets de cinquanta euros com a màxim. Els noms que hi associem, gràcies al departament creatiu de cada una de les policies corresponents, esdevenen interruptor per a les rialles col·lectives quan, en complicitat amb altres, afirmem que “ja els està bé”, “xoriços!”. I entre una cosa i l’altra deixem alguns interrogants a l’aire que jo em faig i que no acaben de trobar una resposta lògica i mesurada. Tinc clar, això sí, que jo no crec en la corrupció tal com l’han explicada.
Jo no crec en aquest sistema de partits en què la manca de finançament transparent i sobretot igualitari se supleix amb les comissions, els regals, els ingressos a fundacions i el tan ben anomenat tres per cent (tot i que Maragall, com en moltes altres coses, es va quedar molt curt).
Jo no crec en l’opacitat dels comptes bancaris d’alguns “paradisos fiscals” que si existeixen no és per deixar-hi els diners resultants del nostre pesat treball sinó, precisament, per amagar-hi el producte dels robatoris dels grans lladres, sempre amb corbata i respectabilitat, és clar.
Jo no crec en la preponderància total del món econòmic damunt del polític representatiu. Qui mana és l’economia i dins de l’economia en els darrers anys l’economia especulativa financera. Per tant, els polítics fan allò que els consells d’administració de les empreses decideixen i aquests tenen un únic objectiu: lucrar-se fins a l’extenuació peti qui peti.
Jo no crec que la corrupció sigui “espanyola” sinó que és plenament catalana, catalaníssima i de tots els Països Catalans. Els sobiranistes poden estar contents: tenim lladres propis!
Jo no crec en deixar en mans de professionals de la política les coses que ens afecten com a individus i com a col·lectivitat. I que a més quan et representin i vagin contra tu, no els puguis fer fora fins passats quatre anys.
Jo no crec en la mala voluntat de les persones, ni en “la voluntat de ferro dels patriotes”. Si els deixes gestionar fundacions sense cap mena de control sobre els diners que toquen, s’envescaran.
Jo no crec en “la lluita contra la corrupció”, ni en les solemnes declaracions institucionals, ni els periodistes que s’escandalitzen, ni els rics que diuen “així no”.
Jo crec en les persones, no en la riquesa ni en les “grans persones”. Perquè si cada “gran llengua” té darrere una història d’extermini i de genocidi, cada “gran persona” (utilitzada l’expressió com a sinònim de ric o rica) el que té darrere són milers d’altres persones explotades o directament espoliades. Ho canta La Gossa Sorda i té raó: “ningú no s’ha fet ric treballant”.
Els Millets, Bigotes, Muñozs, Dobarcos, Canyelles, Camps, Alavedres, Prenafetes, etc., són una colla de fracassats, perquè a ells els han enxampat, pobrets. Alhora, són un bon exemple d’una malaltia que ha fet fortuna –mai millor dit- en els nostres dies i que cal eradicar. I la malaltia no és cap altra que el robatori com a eina d’escalada social, com a finalitat en ell mateix, com a patètic reflex d’un últim pis on va l’ascensor que, en el seu ascens, alhora que menysprea els de baix corona els de dalt com si el robatori –legal o il·legal- tingués algun mèrit. I contra això encara no hi ha vacuna però sí “grups de risc”.
Jordi Martí Font, és el coordinador de la revista "Catalunya"
El passat dijous dia 5 de novembre se va tornar a reunir, desprès de dos anys i mig, el Tribunal del Concurs 06/03 per a la provisió de 23 places de Cap de Grup, corresponent a la 1a Fase de la Promoció Interna.
El Tribunal ha aprovat la convocatòria del Primer i al Segon exercicis (proves de tipus teòric i pràctic, respectivament), els quals tindran lloc el 27 de novembre de 2009 a les 8:00 h al Centre de Formació del Laberint, c/ Germans Desvalls s/n.
Analitzem les contradiccions i la manca de compromís real de la Generalitat de Catalunya i del Ajuntament de Barcelona en la mitigació del Canvi Climàtic, i denunciem la jornada convocada per la Generalitat i “The Climate Group” com una operació de rentat d’imatge.
En el marc de la Conferència preparatòria de la reunió de la COP-15 a Copenhague (”Barcelona Climate Talks”), que es fa a Barcelona fins al 6 de novembre, la coordinadora Tanquem les Nuclears 100%Renovables ( TLN - 100%EER) crida l’atenció de la opinió pública sobre les contradiccions, incoherències i el rentat d’imatge de les dues institucions de govern implicades: l’Ajuntament de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya.
L’Ajuntament de Barcelona no desenvolupa una política de foment generalitzat de les energies renovables en les seves ordenances municipals o en la seva política de gestió energètica, no entra en una actuació decidida de pacificació del trànsit. Malgrat impulsar moltes iniciatives de divulgació i formació ciutadana, no actua de manera coherent. Com a mostra, el suport unànime a la construcció d’una Central Tèrmica de Cicle Combinat al Port en detriment de la generalització de les renovables: una fàbrica de CO2 que afegeixen més càrrega d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle, i d’altres contaminats relacionats, a una ciutat amb greus problemes de contaminació.
Però és a la Generalitat de Catalunya, amb un major grau de poder polític, a on les contradiccions entre declaracions institucionals sobre la necessitat de plantar cara a l’amenaça del canvi climàtic i la realitat de les polítiques que s’apliquen xoquen més brutalment.
Segons el Resum Anual del Butlletí Estadístic d’Hidrocarburs, Catalunya ha estat, durant l’any 2008, la primera comunitat de l’Estat consumidora de gasolina, amb un 16,1% del total del consum, i la segona en consum de gasolis, amb un 14,2%. Aquesta situació es manté des de fa anys amb petites variants.
En energia elèctrica, i segons l’informe 2008 de Red Eléctrica Española, Catalunya va ser la primera comunitat en consum d’energia elèctrica, amb 47.421 GWh. Amb una estructura de producció elèctrica basada, gairebé en exclusiva, en Centrals Tèrmiques de Cicle Combinat i Centrals Nuclears sent, a més, importadora neta d’electricitat, i mantenint una tendència de consum creixent.
Aquesta realitat de consum energètic desenfrenat i en alça ha contribuït a que Catalunya hagi emès més de 58 milions de tones de CO2 equivalents l’any 2007. Al marge d’aquesta realitat, el Pla d’Energia de Catalunya (PEC), redactat en 2005 pel govern de la Generalitat, tan solament planteja una referència genèrica a un futur emmagatzematge de CO2 en forma de captura “i confinament”. (pàgina 62). No existeix compromís concret de reducció propi de Catalunya, i els nivells corresponents es traslladen a l’Estat. L’increment d’emissions de CO2 sobre la base de 1990 s’avalua en un 92,7% en ple període de compliment del Protocol de Kioto, i un 84,7% en l’any 2015, en l’escenari més favorable (pàgina 119 del PEC).
La manca de mecanismes de control, el bloqueig al desenvolupament de les tecnologies renovables mitjançant un decret específic, i la política indiscriminada de construcció de centrals tèrmiques de cicle combinat (que ja ha superat la pròpia previsió del PEC, passant de 9 unitats a 14 amb el projectes de Riba- Roja i Bescanó) fan que la taxa d’emissió s’aproximi al 125% que preveien en l’escenari de superació del PEC. Situació que contrasta amb la necessitat imperiosa de que els països desenvolupats acordin a Copenhaguen reduir les seves emissions en un 40% l’any 2020, per tal d’evitar un canvi climàtic catastròfic.
En coherència aquesta política la Generalitat va decidir al maig del 2009, aprovar el Pla AutoCat 09, que concedeix incentius directes a la compra de turismes de més de 149 grams d’emissions de CO2 per quilòmetre, i a un preu màxim de 49.000 euros, d’aquesta manera s’incentiva explícitament la compra dels vehicles més contaminats.
Aquestes polítiques de govern s’emmascaren amb un discurs d’aparent preocupació pel canvi climàtic. Així, entre el 17 d’octubre del 2008 i el 14 de febrer del 2009, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, dependent de la Direcció general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi ambient, va decidir convocar la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, per a “recollir les propostes de la societat catalana” (des d’empresaris fins a ONGs) i editar materials que permetin elaborar les “estratègies de mitigació”.
Aquesta “Convenció” va ser àmpliament publicitada a tots els nivells, malgrat no tenir cap connexió amb les polítiques reals de govern. La estratègia combinada d’aparent preocupació pel canvi climàtic, i de polítiques subordinades als interessos dels sectors empresarials més contaminats, és una de les contribucions més importants de la Generalitat a la governabilitat de Catalunya.
Un aspecte més d’aquesta política de rentat d’imatge és la realització de la Jornada: Implementing Copenhagen: business and regional government in a new low carbon world, que es celebrarà demà, 4 de novembre al Palau de Pedralbes, organitzada conjuntament pel Govern de la Generalitat i The Climate Group, un conglomerat d’empreses multinacionals que promou iniciatives voluntàries de reducció d’emissions de CO2 (veure membres ).
Malgrat la manca de política climàtica de la Generalitat, de la que hem donat dades concretes en aquest comunicat, la Jornada declara com a principal objectiu trametre: Un missatge clar, específic i fort perquè els polítics de la UE i els negociadors de Copenhaguen s’avancin a Copenhaguen i exigeixin una posició de lideratge en l’obtenció i aplicació d’un acord mundial posterior a Copenhaguen., així com Un resum dels resultats de la reunió com una guia per a engegar la col·laboració amb empreses i el govern després de Copenhaguen i, sobretot durant la presidència espanyola de de la UE (veure programa complet ).
En aquesta Jornada, en que participen representants de Foment del Treball, d’ENDESA i d’altres grans empreses, Mr. Jose Montilla, President of the Government of Catalonia, intervé entre les 11 i les 11,30 del matí amb una conferència titulada Catalan Strategy on Climate Change. Des de TLN-100%Renovables denunciem que l’única estratègia engegada des de la Generalitat és reivindicar l’increment d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle com a part de la seva política energètica, i que la conferència del President de la Generalitat estarà tan buida de continguts com la major part de la política ambiental del seu Govern.
Segons l’apartat 2 de l’article 46 (Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya 2006. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. Una altra grandiloqüent declaració de principis desmentida per la pràctica de govern.
Des de Tanquem les Nuclears 100%Renovables volem desemmascarar la manca de compromís del Govern amb la mitigació del canvi climàtic, així com aquest doble discurs en que les grans declaracions de principi, i les actuacions a les que es dona molta cobertura publicitària, estan en contradicció amb unes actuacions de govern sempre al servei dels interessos de les empreses més contaminats.
La zona de desballestament, denunciat el 19 de agost 2009 per TV Barcelona, del parc públic delViver Tres Pins o Jardí de Petra Kelly ja quasi es història, avui per la tarda passejant per Montjuïc he pogut ser testimoni com una gran màquina amb una pinça enorme trencava pel mig les màquines de podar plameca, les famoses PODATOR, tal i com ho dic, les trencava pel mig com si fos mantega, unes màquines, les Podator que parlant amb els operaris d’aquesta operació no entenien com podien trencar uns vehicles amb tant poc ús, jo els hi he explicat una mica la història d’aquestes màquines, que va ser un error en la compra, que ningú no va reconèixer mai aquest error, que han sofert continues reformes per poder-les adaptar a la poda d’arbrat viari i passar les revisions d’indústria, que les avaries eren continues amb la corresponent despesa econòmica, que una va caure, que a unes quantes li queien les rodes treballant, que uns companys que és varen negar a pujar els van tenir durant sis mesos amb l’angoixa d’una falta molt greu ( els i perillava la feina per no voler arriscar-se a treballar amb una màquina que no donava garanties de seguretat), etc..., també han tallat pel mig algunes piaggios, multitrans, furgonetes, patrols, camions contenidors, cubas, una petita retro, etc, i jo hem pregunto, no hi havia res aprofitable, quasi totes les Podators el dia de la retirada funcionaven, segur que alguna cooperativa agrària estaria molt interessada en aquesta maquinària, per recollir fruita a 2 o 3 metres son perfectes, igual que les multitrans , també m’han comentat que tenen una llista de vehicles per tallar i inutilitzar i que la seva empresa dona un certificar de destrucció de cada vehicle.
Una mica més amunt continuava molta ferralla, fustes, brossa en general que ells no s’encarreguen de retirar, a veure si queda tot net, jo o dubto, de totes maneres ja s’ha presentat una denúncia a l’inspecció de treball.
MALES HERBES també vol ser un espai interactiu de participació, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
Si la vostra màquina funciona amb Window$ i teniu problemes per visualitzar aquesta pàgina, no dubteu que és problema del navegador. Descarregueu-vos de franc elMozilla Firefox, jubileu l'Explorer i doneu-li corda alprogramari lliure.
